Joaquim Carbó: Xat de cloenda amb l'autor.






*Joaquim Carbó.



*Podeu llegir la transcripció del xat al final de l'entrada (recordeu que s'ha de llegir al revés, d'abaix a dalt).



Avui dilluns de 19:00 a 20:00 hores teniu una cita amb en Joaquim Carbó al xat del Microclub de Lectura de La Microbiblioteca.


I, per acabar de convèncer que tenir a en Joaquim al Microclub i al xat és un luxe, us deixem el següent enllaç on l'escriptor Pep Albanell considera que el luxe és el mateix Carbó:




El xat s'activarà a les 19:00 hores, i podeu accedir clicant aquí.









Joaquim Carbó i Masllorens (Caldes de Malavella, 1932) és escriptor. Se'l coneix tan per les seves obres destinades al públic infantil i juvenil com per a adults. Autor de més d'un centenar de títols ha treballat en diversos col·lectius i projectes emblemàtics de la cultura catalana (Cavall Fort, Ofèlia Dracs, AELC, ...).

Apart de totes les novel·les escrites (La casa sota la sorra, La colla dels deu, Els gossos salvatges, ...) dins el gènere microrelat ha escrit Bonsais de paper (Edi-Liber, 1993), El jardí de Lil·liput (Pagès Editors, 1994) i Jocs d'infants: un pròleg i cent jocs (Proteus, 2011).

Durant la seva trajectòria ha rebut els premis literaris Víctor Català,  Crítica Serra d'Or i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres.




TRANSCRIPCIÓ XAT:


Joaquim: Bona nit!
Microbiblioteca: Moltes gràcies Ana, Anna, Cristina i sobretot a tu Joaquim per dedicar-nos el teu temps. Fins aviat a tots i totes, tanquem que són les vuit!
Joaquim: Petonets per a tothom!
Joaquim: He de reconèixer que tot ha anat molt bé i que el personal ha estat molt amable. I que ha anat molt bé que es limitin les respostes, perquè jo acostumo a enrotllar-me més del compte.
Ana: Moltes gràcies i una abraçada.
Cristina: Joaquim, records a la Mira'm-i-no-em-toquis (es deia així oi la gosseta pija de Els gossos..). Adéu a tots i totes!
Anna Jorba Ricart: Si están los textos de Deu pometes te el pomer, Ofelia Dracs,de Narrativa erótica. Con varios autores.
Cristina: Moltes gràcies Joaquim i microclub pel xat i pel bloc!
Microbiblioteca: Em sap greu però queden dos minutets. Avui hem sigut poquets però molt ben avinguts.
Joaquim: escriure el col·lectiu Ofèlia Dracs, començant amb un llibre escandalós: Deu pometes té el pomer...
Joaquim: És possible que a les entrades de la Xarxa incloguin també els llibres col·lectius, és a dir, llibres de diversos autors en què hi ha una narració de cada un, com ara els que vam...
Joaquim: el traductor Jordi Arbonès, que vivia a l'Argentina traduint llibres al catralà i jo. Seran gfairebé 900 pàgines!
Microbiblioteca: Al catàleg de Barberà tens 55 entrades, però a la Xarxa de Biblioteques 250!
Joaquim: Sí, llibres. Avui mateix n'he acabat un del meu detectiu Felip Marlot. Tinc una noel·la negra entre mans a punt d'enllestir, i aviat sortirà un epistolari amb les cartes que ens vam escriure...
Joaquim: No es tracta d'animar-me jo, es tracta que s'animin els lectors i quan en surti un els prenguin de les mans dels llibreters.
Ana: Vaya producción tan abundante!
Cristina: Cent trenat cinc et refereixes a llibres?
Joaquim: heu de saber que n'he publicat uns cent trenta-cinc, entre per a adults i per a infants. I ara mateix en tinc tres o quatre a punt de sortir. M'han dit que sóc un abusa nanos!
Joaquim: El problema és que si els editors es pensessin que es farien rics amb els meus llibres, me'ls prendrien de les mans, però els que escric per a adults costen molt de vendre. I ja n'he fet massa...
Ana: Sí, los libros de micros no suelen ser best-sellers precisamente. Pero ahora hay algunas editoriales que le están prestando atención al género.
Microbiblioteca: ... estaria molt bé si t'animes a publicar-los!
Microbiblioteca: Si els publiques ens ho fas saber Joaquim. El microrelat en català és molt escàs comparat amb la gran producció en llengua castellana...           24 Feb 14 20:49
Anna Jorba Ricart : ¿No encontrarás editor?...el problema de muchos escritores.          
Joaquim: i de tant en tant en puc escriure algun. Em penso que ja he dit que tinc prou material per escriure una segona part dels Jocs d'Infants, però el llibre s'ha venut tan poc, que no trobaré editor              24 Feb 1
Joaquim : Fa poc en vaig escriure tres perquè els poguessin llegir i comentar a les festes del Tradicionàrius que fa el meu amic Jordi Roura. Tinc, inèdits una cinquantena de bonsais que passen tots al metro...                              
Cristina: I tens en ment escriure més llibres de microrrelats o bonsais com tu els anomenes? 
Joaquim: temps per a res més. Hi ha, encara, els amics que tenen un blog i et demanen que el visitis. Ai!        
Joaquim: I jo m'he esborrat del Facebook perquè entre els tres diaris que entren a casa cada dia, una estona de televisió, els llibres que voldria llegir, i, sobretot, el correu electrònic, ja no em quedava...            2
Joaquim: començo a triar entre tot el material fins a trobar allò que en aquell moment em crida més l'atenció. Quan escvric una novel·la llarga, es tracta de fer primer un esquema i anar omplint els forats             
Microbiblioteca: ... certifico que el de Facebook no ha comprat el Microclub. Això és perquè hi ha aquest congrés a Barcelona, segur!            24 Feb 14 20:43
Joaquim: D'inspiració, poca. Quan se m'acut una idea, l'apunto a la llibreta de les idees, tant si vaig pel carrer o en metro, que ésu na bona font d'inspiració, acumulo informacions i quan he d'encetar...             
Microbiblioteca: Realment avui el xat va bastant lent...               24 Feb 14 20:42
Joaquim: ara, en canvi, que ja en fa una pila que estic jubilat, acostgumo a treballar una estona llarga els matins i una altra les tardes, sempre que no toqui anar al cinema, al teatre o a escoltar música...              
Joaquim : durant els anys que vaig treballar a l'oficina, feia un horari molt bo i plegava a les tres. Llavors, en havent dinat i després d'una migdiada curta, tenia tota la tarda per escriure...
Cristina: Joaquim abans et preguntava. Com escrius? Metòdicament? Quan t'inspires? Matí, tarda, nit? Xafardera de com escriviu els escriptors, m'agrada tafanejar-ho. 
Joaquim: Perdoneu, però se m'ha tornat a esborrar la pantalla i l'he hagut de recuperar. Tinc els dits inquiets que de vegades pitgen una tecla incorrecta...
Microbiblioteca: I ja en són unes 10 edicions, crec.
Joaquim: La prostitució infantil, com els casaments forçats de nenes amb adults són una indignitat i fan que un s'avergonyeixi de ser home.
Microbiblioteca: Als autors de microrelats us tenim controlats. Som la CIA del relat breu.
Anna Jorba Ricart: Soy asidua de los balnearios
Microbiblioteca: A la Microbiblioteca l'any passat el vam publicitar Joaquim.
Anna Jorba Ricart: Cuando una indaga y profundiza se encuentran muchas cosas
Joaquim: També n'hi ha un altre, però no és relats curs, a Collsuspina, on vaig sovintr
Cristina: En canvi aquests de denúncia m'han agradat, encara que durs, molt més. El del Pel bé comú és bèstia, sí.
Joaquim: Com ho heu trobat, això del concurs que porta el meu nom? És a Caldes de Malavella, el poble on vaig néixer, i va ser cosa de la bibliotecària, que és molt bona amiga...
Ana: Es uno de los que han colgado en el blog, sobre la prostitución infantil, la última frase menciona a los trabajadores humanitarios de la ONU que van a esos burdeles
Joaquim: Ja l'he trobat! Efectivament, és dels més terribles i que em va fer molt mal quan ho vaig llegir. No hi ha dret!
Cristina: I realment sobten aquests microrrelats que no són els típics, vull dir de por, misteri, enginy final o sorpresa. A mí em van costar els de la segona entrada del bloc.
Anna Jorba Ricart: Hay un concurso de microliteratura que lleva tu nombre. ¿Qué piensas del microrrelato y su auge como genero literario?
Joaquim: Ai, Ana! Ara mateix no recordo de què va Pel bé comú! Que m'ho podries recordar mentre intento trobar-lo en algun llibre?
Ana: No sé qué decirte, la última frase de "Pel bé Comú" no deja mucho sitio a la esperanza.
Joaquim: I tant! L'esperança, diuen, és l'unic que no s'ha de perdre. I jo veig que m'he perdut escrivint fissió en lloc de ficció. Demano disculpes!
Joaquim: Sí, és possible que la realitat superi la fissió. De fet, gairebé totes les històries escrites tenen una base real.
Cristina: Però és dur dur el llibre. Però sempre queda un bri d'esperança, o espere-m'ho, no?
Joaquim: de tenir un èxit considerable que els fa sortir de l'anonimat, som una mica submergits, o de la poesia secreta...
Joaquim: En el meu cas, ja us he dit que m'hi vaig dedicar per poder abastar m´`es emes dels que podia ocupar-me si escrivia narracions molt llargues. Els escriptors d'ara mateix, fora dels que tenen la ...
Cristina: Un que es diu Nen 81, la història del rei Salomó que es repeteix però multiplicat per vuit. La realitat supera la ficció (o tradició, com es vulgui, sense intenció d'ofendre).
Joaquim: És evident que quan escrius no et pots deixar portar per la passió. Intento distanciar-me'n una mica i fins i tot intento introduir-hi certa ironia per evitar el drama o per fer-lo més cruel
Cristina: L'Ana té tota la raó. Jo m'he pogut llegir el llibre (no tot) i n'hi ha d'esfereidors.
Anna Jorba Ricart: ¿Qué piensas del microrrelato y su auge como genero literario. ¿Es literatura sumergida? como ironicamente sugieres en “El jardinero”, que recorta aquí y allá.
Ana: Claro, sin duda, pero a lo que me refiero es si al centrarse los relatos en esos temas es difícil no dejarse llevar, mantener una cierta distancia desde el punto de vista estilístico y en el nivel...
Joaquim: Gràcies per la informació
Joaquim: Ara pregunto jo: què passa si posem tres punts al final de la frase?
Microbiblioteca: ... la resta sabem que continua el missatge. Cada missatge té un límit de caràcters.
Joaquim: Efectivament, quan trio la notícia, el tema, és perquè m'afecta. M'afecten molt les injustícies, però d'una manera especial les que en són víctimes els infants.
Microbiblioteca: Recordeu que si posem tres punts al final de la frase...
Joaquim: Parlem dels micros de Jocs d'Infants, doncs, Ana! La majoria són notícies llegides a la premsa que em van commoure. Per desgràcia, ja tinc prou retalls de diaris per escriure'n cent més
Ana: ¿Cómo surge la idea? ¿Te afectó personalmente durante el proceso de creación? Son micros casi periodísticos pero yo diría que transciende el dolor de lo que cuentas, debe ser difícil que no te afecte
Joaquim: Veig que no em puc enrotllar gaire. Continuo: tenia molta documentació per escriure narracions llargues i em vaig obligar a treure'n només l'essència.
Joaquim: He fet de tot. Durant quaranta anys vaig alternar la feina d'escriptor amb la d'administratiu, que em permetia viure. I pel que fa als relats curts, m'hi vaig iniciar perquè. tenia tants documentació
Ana: Yo quería preguntar por los micros de Jocs d´infants,
Microbiblioteca: Benvinguda Anna!
Joaquim: Hola Cristina. Us he perdut un moment perquè he teclejat una tecla indeguda i se m'ha esborrat tot. Ja ho he recuperat. Sí. Jo he escrit de tot: llibres infantils, juvenils, per a adults, teatre...
Cristina: I una altra pregunta. El teu ofici d'escriure?, vull dir, metòdic, a rauxes, quan pots, quan t'inspires??
Joaquim: En realitat, Cristina, aquell llibre el vaig escriure a partir d'una fotografia que vaig veure en una revista. Eren deu nois que s'havien inventat el joc del bàsquet sobre patins.
Cristina: El que no coneixia era la teva faceta de microrrelatista Joaquim. Sempre n'has escrit?
Cristina: Sí que va una mica lent oi avui???
Cristina: EL Valent i la cola de gossos salvatges...
Microbiblioteca: Recordeu anar actualitzant el xat clicant sobre "l'actualitzar" de color blau.
Joaquim: Ja veig, Cristina, que vas llegir La colla dels deu. Me'ls estimo molt, els personatges que dius
Joaquim: I a mi també em fa il·lusió parlar amb tu i amb tots els que tingueu la bona voluntat de ser amb nosaltres
Cristina: Em portes molts records. El Pàmpols, l'Eriçó...
Ana: Gracias.
Cristina: Hola Joaquim. Em fa molta il·lusió estar aquí al xat amb tu.
Joaquim: Encara que no parlis en català, si l'entens, pots preguntar el que vulguis
Microbiblioteca: Pots preguntar perfectament en castellà Ana.
Ana: Pues la verdad es que yo venía más como espectadora, porque ya sabéis que no soy catalanoparlante, y por eso pensaba no intervenir, sólo leer.
Microbiblioteca: Benvinguda Cristina.
Cristina: Hola a tothom!
Joaquim: Hola! Salut!
Microbiblioteca: Benvinguda Ana. Pots començar a preguntar, etc.
Ana: Bona tarda
Joaquim: Ja podeu començar a disparar...
Microbiblioteca: Esperem una miqueta a veure si es connecta algú.
Microbiblioteca: Benvingut Joaquim!
Microbiblioteca: Hola bona tarda. Esperarem a que en Joaquim es connecti per començar.
Joaquim: Ja sóc aquí!
Microbiblioteca: D'aquí uns minuts comencem el xat amb en Joaquim Carbó.





 

Microclub de Lectura

Facebook Microclub

Amb la col·laboració de: