EL MICRORELAT EN CATALÀ
*Jaume Cabré.
Comencem avui aquesta iniciativa de microlectures de La Microbiblioteca, el fons especialitzat en microrelat de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, amb la voluntat de difondre un gènere que encara no és ben conegut pel públic lector.
Si bé la narrativa breu ha format part de totes les literatures des d’antic -aforismes, adagis, apotegmes, màximes, proverbis, sentències, prosa poètica, poesia, gregueria, acudits...-, el mot microrelat, de factura recent, defineix un tipus de text amb característiques pròpies i no s’ha de confondre amb cap de les formes esmentades.
Per a agrupar-les totes, alguns especialistes, com el professor mexicà Lauro Zavala, utilitzen el mot minificcions. Sota el paraigua general de les minificcions, doncs,
El microrelat és un text literari en prosa, molt breu, que té com a característica fonamental la narrativitat. És a dir: ha d’explicar una història, tenir un subjecte actor i desenvolupar una acció, ni que sigui mínima (amb conflicte, canvi de situació i de temps). Irene Andrés-Suárez.
Aquesta definició del gènere procedeix de fons universitàries i ha estat possible gràcies als congressos internacionals de literatura que, des de l’any 1998, s’han celebrat a diversos països. Per tant, un microrelat no és senzillament un “text curt”. Aquesta és només una de les seves condicions, que comparteix amb altres produccions pròpies de la literatura breu.
El gènere ha prosperat especialment en castellà, en literatures tan potents com la mexicana, l'argentina, la xilena, la colombiana, la peruana i també l’espanyola, com estudia Fernando Valls. En els últims anys han sorgit nombroses antologies de microrelats, estudis, un bon nombre de tallers, concursos i programes radiofònics sobre el gènere, i fins i tot tesis universitàries de gran valor (vegeu: Bustamante i Hernández).
En català no s’ha editat encara cap antologia ni estudi sobre el microrelat, però això no significa que no hi hagi una producció literària interessant de l'anomenat quart gènere narratiu. Si bé és cert que no tenim una àmplia tradició en aquest sentit, sí és possible recollir nombrosos textos que són una bona base per al seu desenvolupament literari.
ARRELS I GUIA
Se sol citar Pere Calders com a principal referent del microrelat en català, i efectivament, n’és un dels precursors. Però d’altres escriptors s’han calçat la forma curta a manera d’experimentació i aprenentatge: només cal dirigir una mirada atenta a algunes de les plomes més exigents de la literatura actual per descobrir-ho.
En un llibre primerenc i tan llunyà com Toquen a morts, publicat el 1977 per La Magrana, Jaume Cabré ofereix un ventall de textos curts, que fa trenta-cinc anys ningú no anomenava microrelats, clarament hereus de Calders i d’altres escriptors catalans: ell mateix assenyala al pròleg que segueix l’empremta de Perucho, Villalonga o Tísner (p. 103).
Tenen el mèrit d’incloure el sentit de la narrativitat, l’humor, la sorpresa, l’el·lipsi, el gir final, la intensitat metafòrica i alguns altres trets característics dels microrelats actuals. Tenen el mèrit, també, d’oferir-nos una referència rica i històrica, i de preveure un camí que encara estava per fer.
PROPÒSIT
En aquest club de lectura virtual presentarem alguns d’aquests textos. La intenció és poder intercanviar parers i comentaris amb el públic lector, saber quin efecte causen, quines qualitats presenten, què ens transmeten avui.
Al llarg de tres setmanes oferirem microrelats de Jaume Cabré a l’opinió dels lectors. L’última setmana d’octubre, Joan Josep Isern, especialista en l’obra de Cabré, oferirà un xat per respondre preguntes en directe.
*J.J. Isern.
COLOFÓ
El microrelat és un gènere tan concís i d'escriptura tan estratègica que resulta molt útil per a aprendre l'ofici. No és d’estranyar que els escriptors amb més trajectòria i solidesa, els més genuïnament preocupats per la forma, l’hagin temptejat.
Com diu el propi Cabré, “no es tracta d’escriure això, sinó d’escriure així”.
Susana Camps Perarnau, octubre 2013
PRIMERA LECTURA
Aquí tenim tres microrelats de l'autor de Jo confesso que, com a característica en comú, presenten un tractament formal que determina l'efecte final de la història. Cabré explora, respectivament, l'estructura circular, el gir final i els recursos metaliteraris.
HISTÒRIA ESCOCESA
Conten que al nord d'Escòcia, a la ciutat d'Inverness, en un bar com n'hi ha molts, dos escocesos van jugar-se l'honor a qui s'acabava abans mitja ampolla de whisky. El primer va començar a empassar un got rere l'altre, sense respirar, fins arribar a la ratlla; havia trigat un minut trenta segons; es va quedar enravenat mirant el seu contrari que començava a beure la part de líquid que li pertocava; quan el segon anava pel darrer glop, el seu company va caure mort sobre la taula; ell s'empassà sense adonar-se'nh el whisky que li quedava i no sentí el resultat del seu temps, cantat pels testimonis: també va caure fulminat sobre la taula d'honor on es realitzava l'aposta, en un bar com n'hi ha molts de la ciutat d'Inverness, al nord d'Escòcia.
Jaume Cabré
Toquen a morts (La Magrana, 1977)
UN DIA ÉS UN DIA
Havia decidit tirar-s'ho tot a l'esquena per un dia i confirmà la seva presència a la festa que organitzaven els companys de feina. Telefonà a la dona i l'avisà que no l'esperés, que arribaria tard, un sopar de treball, gent vinguda de fora, els haurem d'acompanyar a voltar la ciutat..., que arribaré tard. Begué, s'entusiasmà amb els acudits i les mosses alegres que algú, amatent, havia fet venir. Ja molt tard, tardíssim, retirà cap a casa cansat, decebut i feliç d'haver fet el que havia volgut durant unes hores. Duia l'espanta-sogres a la mà i el barret absurd de verbenes cofat de gairell i anava un si és no és emboirat. Pujà d'esma les escales i obrí amb precaució. El llum era obert. Hi havia llum a tota la casa. I gent. Plors. Sentia gemegar la dona a l'habitació del nen. Una veïna l'avisà: el nano. I va callar. Ell, immòbil al menjador, deixà caure l'espanta-sogres a terra i avançà lentament cap a la cambra del seu fill. No s'havia adonat que encara portava el barret de gairell sobre una orella.
Jaume Cabré
Toquen a morts (La Magrana, 1977)
UNA HISTÒRIA VERAÇ
Aquesta és, m'hi jugaria el nas, la història més veraç de totes les que he escrit fins ara. Els fets se succeeixen, a més, amb una correlació exacta i amb una coincidència esbalaïdora, tant en la realitat com en la creació que m'estic empescant. Agafo la cigarreta que trec del paquet i l'encenc. Tenia ganes de fumar feia estona i he anat retardant la trobada amb el cilindre màgic per pura golafreria. Aspiro el fum amb avidesa i comprovo fastiguejat que el cigarret és d'aquells que de vegades surten, molt apretat i, diria, humit i tot. No el puc fruir amb el deler amb que l'havia somiat. Em resigno, però, perquè em fa mandra anar a comprar tabac i perquè, coi, el paquet aquest no el puc llençar així com així. Moc una mica la cadira, amb la cigarreta a la boca i agafo la màquina d'escriure. Cerco un paper al calaix, el col·loco al rodet i, entre fum i fum, em poso a escriure precisament les línies que estic redactant just en aquest instant.
Jaume Cabré
Toquen a morts (La Magrana, 1977)
PREGUNTES SOBRE LA LECTURA
1) Després de llegir els tres textos, penseu que es poden contar els mateixos relats d'una altra manera?
2) Què us suggereixen o quina impressió us causen aquests tres microrelats?
3) Quin dels tres us sembla que depèn més de la forma (estructura, gir, referència metaliterària), si és que n'hi ha un que sobresurt en aquest aspecte?
Totes les respostes, lectures i preguntes són benvingudes, sempre que serveixin per a dialogar respectuosament amb els altres participants.
Podeu deixar els comentaris en català o castellà. Per fer-ho cal utilitzar el perfil o, si no en teniu, clicar l'opció "Anònim", però això sí, identificant-vos després amb el vostre nom a peu de comentari.
Donem pas al Microclub de lectura virtual!
1) Després de llegir els tres textos, penseu que es poden contar els mateixos relats d'una altra manera?
2) Què us suggereixen o quina impressió us causen aquests tres microrelats?
3) Quin dels tres us sembla que depèn més de la forma (estructura, gir, referència metaliterària), si és que n'hi ha un que sobresurt en aquest aspecte?
Totes les respostes, lectures i preguntes són benvingudes, sempre que serveixin per a dialogar respectuosament amb els altres participants.
Podeu deixar els comentaris en català o castellà. Per fer-ho cal utilitzar el perfil o, si no en teniu, clicar l'opció "Anònim", però això sí, identificant-vos després amb el vostre nom a peu de comentari.
Donem pas al Microclub de lectura virtual!
