Jaume Cabré, 3. Terceres microlectures.


MICROLECTURES, 3




*Jaume Cabré destí a Rostock. Fotografia de Kim Manresa.




TERCERA LECTURA

Fa uns dies, en atorgar el premi Nobel a Alice Munro, el jurat va destacar l’excel·lència literària de l’escriptora canadenca que des dels anys seixanta es dedica al relat, un gènere dins del qual Munro “diu més en 30 pàgines del que un novel·lista diu en 300”.

El mateix podria dir-se d’altres autors de relats. La bona narrativa té la capacitat d'expressar amb economia d'estil qualsevol tema literari universal.

Pel que fa al microrelat, la història narrativa utilitza una "estructura condensada, producte de la intensitat i la concisió narratives", en paraules de Fernando Valls. És a dir, és una expressió encara més intensa, que alguns escriptors han volgut comparar amb un “extracte” de la idea narrativa, o amb l'essència d'un tema literari.











Els dos microrelats de Jaume Cabré que presentem avui tenen la particularitat de contenir l’argument de dues obres que l’autor va desenvolupar més tard.

-A “Notícia d’en Jaume Galceran” Cabré presenta de manera embrionària els ingredients que integren la novel·la Galceran, l’heroi de la guerra negra (Laia, 1977. Proa-Columna 1993, reedició).

-A “Balneari”, uns personatges estrambòtics avancen l’estructura de la "nouvelle" “Luvowski o la desraó” (1985) , obra inclosa a l'obra Llibre de preludis (Edicions 62, 1985. Proa, 2002, reedició)  i tancant el cicle de Feixes en la trilogia El Llibre de Feixes (Proa, 1996).



PREGUNTES SOBRE LA LECTURA


1)        Us sembla que aquests dos textos fan justícia a l’essència de les obres posteriors de l'autor (la novel·la i el relat de 1977 i 1985, respectivament)?

2)      Quin dels dos microrelats funciona millor de manera independent, sense tenir en compte les obres de referència? Per què?





LECTURES






Notícia d’en Jaume Galceran


En Galceran té una història familiar que no se surt gaire del normal. El seu avi Octavi es va establir al Berguedà després de passar-se uns anys fugint de la justícia perquè havia mort un home per qüestions de faldilles. Provenia de Tortosa i creia que, havent viscut tants anys al sud del Principat, al lloc nou que escollia per viure podria refer la seva vida; l’anava reconstruint fins el dia que va tornar a matar, aquest cop per diferències de criteri sobre el preu d’una vaca de llet. A la vaca, impressionada pel seu protagonisme involuntari, se li tallà la llet i des d’aleshores li munyen iogurt.


Jaume Cabré
Toquen a morts (La Magrana, 1977)


Balneari


Un balneari és l’únic lloc on poden trobar-se, amb naturalitat, un estudiant de vampir i una novícia que recupera la salut trencada pel rigor del convent. Poden, fins i tot, lligar-hi una amistat franca a partir de converses banals.



Jaume Cabré
Toquen a morts (La Magrana, 1977)














 

Microclub de Lectura

Facebook Microclub

Amb la col·laboració de: