SEGONA LECTURA
*Campana de Sant Tomàs i Santa Bàrbara (Dejuni) 1803, de Castalla (Alacant)
Per
a aquest segon lliurament de microlectures de Jaume Cabré (Toquen a morts,
La Magrana 1977) hem seleccionat tres textos que avancen cap a una concepció
més contemporània del microrelat.
En
parlar de “contemporània” volem dir més propera a l’evolució que ha fet el
gènere en els darrers anys:
-A
“L’Ànec”, Cabré fa un ús molt potent del llenguatge per anar creant una
situació tensa i ambigua que culmina amb una comparació impactant.
-A
“Història d’un altre món”, el títol ja dóna fe d’un desdoblament: el del
lector, que vola de l’observació del nen a la identificació absoluta amb ell.
-A
“Mèdica, o tal volta quirúrgica”, el format recorda les “instruccions” de
Cortázar però es tracta, més aviat, d’unes “contraindicacions” surrealistes i
hiperbòliques.
En
tots tres casos observem que ja no es dóna, tampoc, un desenvolupament
argumental clàssic, típicament organitzat en forma de introducció, nus i
desenllaç.
Podríem dir que existeixen dues tendències en el microrelat, com també en el relat actual: conviuen peces de caràcter narratiu i estructura tradicional amb d'altres de naturalesa híbrida i estructura poc convencional.
*Jaume Cabré.
PREGUNTES SOBRE LA LECTURA
1) T'agraden més els textos de Cabré que segueixen una estructura tradicional, o prefereixes els microrelats d'aquesta segona lectura, menys convencionals?
2) Et resulta més modern i atractiu el microrelat surrealista, amb una acció narrativa mínima, o trobes igual de contemporani el relat tradicional (que no té per què considerar-se “superat”)?
L’Ànec
A en Sam Abrams
Avui han mort l’ànec. El tenien de feia més
d’una mesada. Ho han fet clandestinament, quan el seu fill dormia i han
esborrat tots els indicis de l’assassinat. Tenen mala consciència: això de fer
de botxí no fa per a ells. El cas s’agreuja pels dies de convivència amb la
bestiola: havia perdut la por del tot i campava per la casa com un de més.
Quan han netejat la menjadora i arreplegat els papers bruts de l'ànec els semblava estar recollint la correspondència ínfima d'un difunt.
Jaume Cabré
Toquen a morts (La Magrana, 1977)
Història d'un altre món
Un nen és la cosa més torbadora del món:
accepta l’itinerari dels cavallets, la gasiva circumferència de l’embalum de
fira, però quan hi és, condueix el cotxe, la bicicleta o l’elefant que puja i
baixa, amb una tensió que l’aparta del món, que queda quiet al seu voltant.
Viatja per planures inacabables i és immensament feliç. Quan el trajecte mor,
baixa decebut a la realitat. Als ulls, però, hi conserva una espurna rebel i
trista: que el cavall de cartró es desenganxi i comencem a córrer ell i jo
rostos avall!
Jaume Cabré
Toquen a morts (La Magrana, 1977)
Mèdica, o tal volta quirúrgica
Quan et pica el braç te l’has de gratar amb
delicadesa. D’altra banda correries el risc d’embardissar-te els dits entre les
venes i només de pensar que me les puc estirar massa brutalment se m’encongeix
el melic. El que no he fet mai és treure els pulmons per la boca per
comprovar-ne la qualitat; m’estimo més fiar-me dels llibres d’anatomia. Perquè
si un cop trets no els sé tornar a desar, ja em direu quina fila faig.
Com tampoc no és recomanable treure’s els
ulls de lloc; amb un descuit es podrien esgarriar i no s’estila d’anar pidolant
aquestes coses.
Jaume Cabré
Toquen a morts (La Magrana, 1977)
