La transcripció és a la inversa, s'ha de començar des de baix cap a dalt.
Jordi Prades Castro: No he pogut venir abans i
mira que ho lamento ja que tinc un munt de preguntes que fer a l'autor. Ho
sento molt.
Jordi Masó Rahola: Bona nit!
Susana: Bona nit!
Microbiblioteca: Bona nit a tothom, divendres
últim microrelat del Jordi al Facebook del Microclub.
Jordi Masó Rahola: Ui, em deixes intrigat...
Microbiblioteca: L'altra dia vaig llegir una
descripció que feia l'Anna Vilallonga de tu al seu blog i era totalment certa
(deixo que l'aneu a investigar vosaltres mateixos).
Jordi Masó Rahola: Moltes gràcies a
vosaltres, Susana i Microbiblioteca. Ha estat una estona agradable, hem estat
en família. Bona nit.
Microbiblioteca: Merci a l'Ivan, moltes
gràcies Susana per la conducció del mes, seguim picant pedra!, i moltes gràcies
Jordi, sempre és un plaer parlar amb tu.
Jordi Masó Rahola: No ho faig conscientment...
o si més no no ho penso amb aquestes paraules (plànols de la realitat). Ara,
suposo que és un procediment molt proper a la literatura fantàstica i que és un
bon recurs.
Microbiblioteca: Queden 5 minuts de xat.
L'Ivan sembla que l'hem perdut, anem acabant...
Susana: Durant el Microclub vam parlar de la
teva tendència a combinar dos plànols de la realitat, o realitat/ficció. Hi
estàs d'acord? Ho fas conscientment?
Microbiblioteca: Tu ves escrivint..., per si
de cas...
Jordi Masó Rahola: Més llibres? Ui, no, amb
tres llibres de moment ja n'hi ha prou. Ara hauran de passar uns anys, per anar
recopilant material. El que sí que faig es anar-ne escrivint, no tants com fa
uns anys, per Déu n'hi do...
Jordi Masó Rahola: Home, seria fantàstic que
Monzó i Pàmies publicitessin el gènere, però em temo que el primer està
innactiu (es dedica als articles, per desgràcia dels seus seguidors!) i el
segon no acostuma a escriure tan breu...
Microbiblioteca: I apart del llibre de relats
(ja avisaràs si es publica), algun de microrelats a la vista?
Jordi Masó Rahola: Sí, la poesia és molt
propera al microrelat, no només per l'extensió. De fet, les lectures de poesia
podrien combinar-se amb lectures de microrelats sense que la cosa grinyolés
gens.
Microbiblioteca: Suposo que si un Monzó o un
Pàmies digués obertament que escriuen microrelats el gènere tindria una
publicitat molt més alta.
Susana: Creus que la poesia i el microrelat es
podrien "associar"? Vull dir els grups d'escriptors que es dedican a
cada gènere. Sovint tinc la sensació que seria molt útil (com també que hi
hagués més relació entre microrelat català i castellà), però que tot són
compartiments estancs pel que fa a les persones concretes.
Jordi Masó Rahola: Sí, som menys colla que els
escriptors en castellà, però crec que hi ha molta qualitat! Hi ha molta gent
que mai ha publicat llibres i que difonen els seus textos a la xarxa, i que no
tenen res a envejar als microrelats que s'escriuen en castellà... Concursos ja
n'hi ha uns quants, el de Barberà és fantàstica, sense anar més lluny! Falta
iniciativa editorial, diria jo, gent que s'atreveixi encara que sàpiguen que
les vendes no seran res de l'altre món (però vaja, en poesia tampoc es ven
tant, oi?).
Susana: El Jordi ja fa molt des de La bona
confitura. Crec que tothom que escriu microrelat en català (i molts en
castellà) el coneix!
Microbiblioteca: Com a un dels estandards (que
solemne que sona això) del microrelat en català, que creus que s'hauria de fer
per difondre el gènere en català. Sobta tan d'auge en castellà i que en català
costi tant (òbviament amb les limitacions poblacionals, etc.).
Jordi Masó Rahola: Sí, m'ho havies comentat!
Molt agraït!
Microbiblioteca: Com a anècdota, crec que ara
es pot explicar, diria que t'ho havia comentat Jordi, vaig fer de jurat en un
concurs de microrelats que organitza la Biblioteca de Gavà i recordo que en la
meva selecció vaig donar la màxima puntuació a un microrelat que després va
resultar ser del Jordi, i jo, lògicament no ho sabia pas.
Jordi Masó Rahola: Potser la cosa que he
escrit més propera a Calders sigui un conte inclòs a "Els reptes de
Vladimir" titulat "El respecte als ancians". Però aquest, què
voleu que us digui, sempre m'ha fet molta gràcia, i no vaig estripar-lo...
Jordi Masó Rahola: Gràcies Microbiblioteca!
Crec que no es pot aspirar a res millor que a ser un mateix, amb totes les
limitacions que això comporta és clar. Per exemple: jo sóc incapaç d'escriure
res seriós. Em surt fals, solemne.
Microbiblioteca: No sé si la Susana pensa
igual.
Jordi Masó Rahola: Sobre Calders: és un gran
escriptor, i com tot gran escriptor és molt perillós: de seguida acabes
imitant-los! Gràcies, Susana per dir que no calderejo! De fet, he eliminat més
d'un conte que veia que sonava massa a Calders!
Microbiblioteca: Enllaçant amb el que deia la
Susana, que és cert que no "caldereges", jo diria que
"masóraholeies", en el sentit que tens un estil propi, tan en el
microrelat més extens com en l'hiperbreu.
Microbiblioteca: Un menys!, no diré res més!
Jordi Masó Rahola: Per Microbiblioteca: sí, en
català no hi ha mercat, cap editorial està interessada realment en el gènere
(en castellà tenen més sort, tant a Espanya com a Llatinoamèrica). El Catàleg
va ser una gran sorpresa, perquè em van trucar per preguntar-me si tenia
"alguna cosa per publicar" i això em sembla que no és gaire habitual
(almenys en autors poc coneguts) i aleshores jo vaig muntar aquest llibre. I
potser perquè no les tenia totes vaig agrupar els contes fantàstics, per allò
de la "coherència" que abans comentava que a mi m'horroritza (vaja,
que per prudència vaig anar contra els meus principis...).
Microbiblioteca: Els tres que esteu
connectats/des, no us faci res preguntar al Jordi!!
Ivan: No em referia a que uns quants van de
terror, uns altres , ah, vale acabo de veure la resposta....
Jordi Masó Rahola: Torno a l'Ivan: però a Les
Mil i Una vaig intentar agrupar els micros per temàtica, però estaven escrits
al llarg de molts anys i sense cap intenció de formar part d'un llibre...
Jordi Masó Rahola: Per l'Ivan: sèries
temàtiques: decididament no! Jo crec que el microrelat (i el conte) és una obra
breu que no necessita d'altres microrelats. Un llibre de contes -o de microrelats-
és una perversió, perquè un conte o un micro ha de ser autosuficient. Ara
tothom valora els llibres de formews breus si hi ha un "fil
conductor", una temàtica comuna. Això per mi és un error. El valor d'un
conte no ha de dependre de les companyies.
Microbiblioteca: Tu ves responent Jordi,
nosaltres anem preguntant. Costa molt editar microrelats, l'edició de
"Catàleg de monstres" a Alpina, et va costar que te l'editessin, van
apostar per tu?, pel microrelat en general?
Susana: A mi m'agrada la frescor dels teus
micros, juguen amb la ingenuïtat però acaben picant l'ullet. En aquest sentit
trobo que hi ha una relació amb Calders, però tu no "caldereges" com
altres autors. No sé si m'explico.
Jordi Masó Rahola: Influències: ui, moltes! És
que jo he llegit molt, sóc compulsiu. Ja he mencionat a Nabokov (qui, per cert,
odiava la brevetat). En català Calders és obligat mencionar-lo, perquè em va
marcar quan tenia 13 anys (i vaig imitar-lo a consciència durant aquells anys).
Més endavant Monzó. M'agraden molt els sudamericans Cortázar, Borges, Arreola,
i els que em deixo. I no voldria viure sense Kafka, Sterne, Bernhard, John
Banville, Javier Marías, Tobias Wolff, Cristina Fernández Cubas, i tants
altres!
Ivan: També diria, pel llibre que vaig llegir,
era el de Les mil i una, que t'agrada fer
sèries temàtiques de microrelats, sí?
Jordi Masó Rahola: Relats llargs: no hi ha
gaire diferència amb el micros: són senzillamenthistòries que demanen un
desenvolupament més extens. Crec que la pròpia història dicta la seva extensió.
Microbiblioteca: La pregunta típica i tòpica
però que s'ha de fer al xat: influències?, autors/es preferits?, tan del gènere
microrelat com en general.
Jordi Masó Rahola: Per l'Ivan: home, segons
quins temes sí que els conec. Altres cal fer recerques a internet, és clar. Ja
m'agradaria tenir una formació enciclopèdica!
Microbiblioteca: Sí sí, ho havia entès, era
una broma perquè normalment guanyes molts concursos als que et presentes.
Jordi Masó Rahola: Ei, no: això de l'editorial
no és un concurs, perquè alguns dels contes ja havien estat publicats en
reculls col·lectius. És només una proposta que estic esperant que em
responguin... Vaja, el típic escriptor pidolant a l'editorial! Publique-me,
publiqueu-me!
Ivan: Pero bueno, coneixes del que escrius.
Susana: (el comentari previ anava pels relats
llargs).
Susana: Ah veus!!!
Jordi Masó Rahola: No et creguis, Ivan. Tot
google, avui en dia això de documentar-se no té gaire mèrit...
Microbiblioteca: Veredicte, sona a concurs,
segur que el "guanyes"!!
Ivan: Pregunto pregunto, jo he llegit un dels
teus llibres vaig veure que et documentes bastant en alguns microrelats, sempre
ho fas?
Jordi Masó Rahola: El conte de mida
"tradicional" també m'agrada molt. Tinc un llibre esperant el
veredicte d'una editorial que inclou 14 (o 15) contes, un recull dels que em
semblen els millors que he anat escrivint.
Susana: T'ho preguntava perquè normalment els
escriptors es mouen en més d'un gènere. Per si hi havia algun altre format que
t'encaixés.
Microbiblioteca: Boníssim! Ens apuntem la
pregunta!
Jordi Masó Rahola: Sobre això de la novel·la,
hi ha la creença que un escriu curt per poder escriure més endavant llarg. Jo
crec que el procés podria ser invers: un escriu amb moltes paraules perquè no
sap concentrar-ho amb menys paraules. M'agradaria que alguna vegada
preguntessin a un novel·lista: "i quan escriurà un microrelat?"
Microbiblioteca: Pregunta quan vulguis Ivan.
Microbiblioteca: Iván Teruel és el guanyador
del nostre concurs de l'any passat en categoria en castellà, conjuntament amb
en Jordi (en català).
Ivan: Ah, teruel és un nom, no, jo sóc Garcia.
Jordi Masó Rahola: Hola Ivan!
Ivan: Teruel? No sóc de Sabadell.
Microbiblioteca: Benvingut Ivan!
Jordi Masó Rahola: L'Ivan és el Teruel?
Ivan: Bona nit!
Jordi Masó Rahola: Mira, l'altre dia hi
pensava i resulta que conservo microrelats de quan tenia 15 anys. Uns textos
sense cap gràcia, que a més no sabia que se'n podien dir "microrelat"
(és clar que el concepte aleshores no existia). Ocupaven poques línies i
explicaven una història. Quan vaig començar a escriure farà uns 6 o 7 anys, el
gènere que més natural em semblava a la meva manera de ser era el microrelat:
concís, de poques paraules (però les paraules exactes).
Microbiblioteca: Quan i com vas començar amb
el microrelat, Jordi?
Jordi Masó Rahola: No em tempta gens. En un
dels meus últims micros li faig dir a un personatge que "la novel·la està
sobrevalorada" i no puc dir que hi estigui en desacord... Si mai fes una
cosa semblant a una novel·la, seria una obra estranya, i mai superaria les 150
pàgines!
Susana: M'he quedat amb Nabokov... no et
tempta la novel·la? Vaig llegir en una entrevista que "mai escriuries una
novel.la". Encara penses així després de tres llibres de microrelats?
Jordi Masó Rahola: Intento separar les dues
vessants, però a vegades, inevitablement s'acaben trobant. L'últim projecte que
tinc és precisament unir-les: un CD amb miniatuires musicals (peces de piano
d'un minut o minut i mig).
Microbiblioteca: Relacionant russos, música,
escriptura i microrelats. Alguna connexió entre la teva professió de músic i
els microrelats?
Jordi Masó Rahola: M'agraden molts músics
russos (Tschaikovsky, Schostakovich, Prokofiev) i també alguns escriptors
(Tolstoi, Chejov, i sobretot el meu ídol, Nabokov).
Microbiblioteca: Però és veritat que tens
alguns microrelats ambientats a Rússia, per alguna raó?
Jordi Masó Rahola: Però donen joc a l'hora
d'escriure.
Jordi Masó Rahola: No ho sé... a mi els russos
més aviat m'espanten, amb aquella severitat...
Susana: I els russos més, no? Trobo molt
evocadors els teus micros ambientats a Rússia o amb referents d'allà.
Microbiblioteca: Esperem un minut si es
connecta algú i comencem!
Jordi Masó Rahola: Els anglesos sempre m'han
caigut simpàtics.
Susana: Puntualitat britànica...
Microbiblioteca: Hola Jordi, hola Susana, bona
nit!
Jordi Masó Rahola: Bona nit!
Susana: Bona nit!
