DESEMBRE:
MICROCLUB DE LECTURA EN CATALÀ AMB JORDI MASÓ RAHOLA
MICROCLUB DE LECTURA EN CATALÀ AMB JORDI MASÓ RAHOLA
És gairebé impossible parlar de Microrelat
en català, i particularment del microrelat a Internet, sense parlar de Jordi
Masó Rahola. Jordi Masó ofereix des de fa quatre anys un lloc electrònic de
referència obligada per al microrelat: el blog La bona confitura, que periòdicament publica textos escollits de microrelataires. I a més,
aquest estiu la iniciativa ha adoptat forma impresa, ja que ha aparegut la
primera antologia de microrelats en català que existeix fins al moment,
derivada d’aquest blog: La bona confitura. Quatre anys de microrelats (Bubok,
2014), selecció i pròleg de Jordi Masó.
A la Microbiblioteca, Jordi Masó és un dels
autors més estimats per haver guanyat les tres edicions del Microconcurs en la categoria catalana, fet pel qual ha estat merescudament anomenat jurat de
la IV edició, la propera.
Jordi Masó
Rahola (Granollers, 1967) es defineix en primer lloc com a
pianista. Ha gravat més de cinquanta discos i treballa com a professor al
Conservatori de Granollers i a l’Esmuc (Escola Superior de Música de
Catalunya). També ha actuat com a concertista a Europa, Amèrica i Àsia. Amb una
creativitat que sens dubte ve estimulada per la seva intuició, professionalitat i
capacitat lúdica dins el món de la música, s’ha convertit també en un
excel·lent autor de microrelats, que a dia d’avui té tres títols publicats: Els
reptes de Vladimir (Bubok, 210), Catàleg de monstres (Alpina, col. Marcòlic, 2012) i Les mil i una (ARC-Lo Càntich, 2014).
Explica l'autor que El reptes de Vladimir recull els contes sorgits dels reptes que proposava la web Relats en Català, escrits amb uns condicionants determinats. En aquest primer llibre, Masó va plasmar una afició que li venia de lluny: "Jo he escrit sempre, des que tenia nou o deu anys. Per a mi és una afició, i ja em va bé que ho sigui, perquè em diverteix. Vaig començar a estudiar filologia catalana, però em vaig adonar que no podia compaginar-ho amb el piano. I llavors vaig prendre la decisió de tirar-me de cap a la música. Però durant anys he mantingut el bolígraf entrenat escrivint sobre música. Els discos que he gravat tenen text meu, i sempre he procurat que estiguessin bé".
Catàleg
de Monstres, el segon llibre, va ser editat a la
col·lecció Marcòlic de l’Editorial Alpina, i presenta ja una obra compacta i
estructurada, que es basa en un “catàleg” de referents fantàstics populars, que
traspassa amb ironia. "Agafar els motius recurrents del fantàstic em
permet fer-ne una paròdia. De fet, l'altra cosa que dóna unitat a tot el llibre
és l'humor". Són relats plens de referències cinematogràfiques, que
contenen elements de terror i fantasia i organitzen un volum integrat tant per
microrelats com per relats que reclamaven una extensió major. "Cada
història demana la seva extensió. És cert que aquest últim any he fet menys
'microrelats', però això no vol dir que faci una novel·la. De fet, no la faré
mai", assegura Masó.
Cortázar, Hemingway o Calders han estat
els seus mestres. "Fer un microrelat costa tan esforç com fer un relat llarg, no
és per comoditat que en faig. Escric contes breus perquè la meva manera de
treballar és molt precisa. Crec que treballo com un poeta. La història
m'importa, però tampoc tant. M'interessa més la manera, el com. Crec que la
història s'ha d'explicar amb les mínimes paraules possibles, perquè així arribo
a l'objectiu que busco. Jo sóc molt concret, i amb el microrelat concilio la
meva manera de ser i amb la manera d'entendre la literatura".
Les
mil i una és la seva darrera obra. Us deixem amb un tast auditiu d’un dels microrelats que comentarem en aquest Microclub de lectura, a
càrrec de Jesús M. Tibau. També és un dels nostres preferits:
(Clica la imatge)
Benvinguts a la
lectura i comentari de Jordi Masó. Passareu una bona estona.
