Transcripció xat amb Joan Pinyol









*Transcripció del xat amb l'escriptor Joan Pinyol del passat dimecres 25/02. 
La transcripció és a la inversa, s'ha de començar des de baix cap a dalt.



Joan Pinyol: Un plaer! I si mai necessiteu res, ja ho sabeu!        

Anna: Bona nit.       
        
Joan Pinyol: Bona nit, salut, lectuires i creativitat!          

Joan Pinyol: Tant de bo repetim l'ocasió un altre dia!    

Microbiblioteca: De veritat, molts gràcies Joan per estar avui amb nosaltres i dedicar-nos el mes amb els teus microcontes. Demà intentarem tenir feta la transcripció al blog. Bona nit a tothom! 

Anna: Me gustan a partir de hoy todas las “calderejades” que se han dicho, me acordaré de esto gratamente.          
   
Joan Pinyol: us porto al cor!      

Joan Pinyol: Gràcies Anna, Susana i tota la colla de la Biblioteca!    
         
Susana: Gràcies, Anna, per la teva injecció crítica i lectora. I gràcies, Guri, per la teva energia i recolzament constant. Un plaer compartir aquesta estona, Joan, fins aviat.         
   
Microbiblioteca: ... i a tu Joan, perquè sempre estàs disposat a col·laborar amb nosaltres i amb el gènere (ens deus uns audiomicrorelats!!, je je...)...   

Anna: Gracias a todos vosotros. Me encanta esta suerte de poder participar con el autor. Gracias Joan, gracias Susana, gracias Microbiblioteca.        
     
Joan Pinyol: Jo també us estic molt agraït! Per tot el que feu i heu fet i per la confiança en la meva obra!          

Microbiblioteca: ... a la Susana per tota la feina que ha fet amb aquest Microclub...      

Anna: Hacen un excelente trabajo y son motor de difusión.     

Microbiblioteca: Moltíssimes gràcies a l'Anna per haver acompanyat aquesta "santíssima trinitat" del xat i la sessió de febrer...             

Joan Pinyol: sou únics en aquest sentit i ja sabeu que podeu comptar amb mi sempre que vulgueu.   

Joan Pinyol: jo vull destacar la tasca de la vostra biblioteca en la promoció del gènere.

Joan Pinyol: encara ho pots fer.        
      
Anna: Y no te he criticado jajajaja.        
  
Joan Pinyol: quan s'està ben acompanyat el temps vola.        
    
Joan Pinyol: ja ha passat l'hora?           
   
Microbiblioteca: Ens queden tres minuts, per anar acabant, passa ràpid el temps en bona companyia!              

Joan Pinyol: seria tan fàcil!         

Joan Pinyol: Més presència als mitjans també escrits.  

Joan Pinyol: Més repercussió als mitjans, més difusió... Jo he arribat a publicar microcontes en etiquetes d'ampolles de cava i tot! Perquè els degustin d'allò més!       
  
Microbiblioteca: Més concursos? Més difusió? Un escriptor de microrelats en algun programa de Tele 5 (no sé ni si encara existeix aquest canal). 

Joan Pinyol: Que la gent se'l cregués! Hi ha moltes persones que el consideren un gènere menor per motius només d'extensió i jo he intentat llegit novel·les molt llargues que m'han caigut als peus de tant buides com les he trobat.    

Microbiblioteca: Què creus que necessitaria, a part de lectors i escriptors, el microrelat en català, per despuntar una mica més?    

Joan Pinyol: em va molt bé per saber si enganxen a la gent de la seva edat o no.      
     
Joan Pinyol: Ara mateix també gaudeixo de la confiança d'un parell d'alumnes de 2n d'ESO molt lectores, que van llegint els capítols de la darrera novel·la i me'ls comenten.             

Joan Pinyol: La meva parella és bibliotecària i periodista i ho llegeix tot.       
       
Susana: Qui és el teu lector de confiança (si es pot dir)?            
 
Joan Pinyol: escrivim per compartir el que escrivim, encara que només sigui amb una altra persona.   

Anna: Depende también de los intereses que uno tenga , más allá de saberse leído y tener algún seguidor incondicional (como es mi caso).        

Joan Pinyol: és millor deixar-ho llegir a persones de confiança o a persones sense tanta confiança.
      
Joan Pinyol: avui dia és fàcil caure en l'error de publicar a internet el darrer que hem escrit.     

Joan Pinyol: s'ha de fer, encara que tinguem moltes ganes que ens llegeixin.  

Anna: esa idea de reservarse es buena, muy buena.    

Joan Pinyol: no se sap on va a parar ni quin ús se'n farà i a més, deixa de ser inèdita per a alguns premis.         
 
Joan Pinyol: i que vagi en compte amb publicar excessiva obra inèdita a la xarxa.          
 
Joan Pinyol: Que escrigui, que escrigui molt, que reescrigui i que reescrigui molt i després de tot això, que doni a conèixer l'obra tant com pugui.  

Joan Pinyol: el blog permet una difusió extraordinària del gènere! I el darrer boom del gènere ha anat per aquí.        
 
Susana: Què aconsellaries a un escriptor novell que volgués donar-se a conéixer? Blog, xarxes, autoedició...?          
     
Microbiblioteca: amb "La bona confitura", "relats en català", ...         
     
Joan Pinyol: Sí, són evolucions suposo que naturals... les pàgines web van donar peu als blogs eprquè eren més dinàmics i ara les xarxes socials han arraconat una mica els blogs.

Microbiblioteca: ... creus que també hi ha hagut una "generació blogger" del microconte en català?    

Anna: Que curioso, hace tres días que he cerrado mi actividad en la red de Facebook, por volver a querer mi casa: el blog. Y dejar tanta actividad inmediata y aduladora de lo "me gusta"...           
   
Microbiblioteca: Crec que això es general, hi ha una migració del blog a les xarxes socials més dinàmiques...   

Joan Pinyol: La nostra societat canvia i varia contínuament... ara sóc més actiu en altres xarxes. El blog cada vegada era més rígid i a més em va caducar el domini i no el vaig renovar.           

Microbiblioteca: O la canalla...  

Microbiblioteca: Has deixat la teva terra de paper internàutica? O és un respir?             

Joan Pinyol: escriure és un plaer molt solitari i només nosaltres saben el que hi ha al darrera d'un llibre.            

Joan Pinyol: a tots ens agrada tenir un reconeixement per l'obra.          

Joan Pinyol: penso que n'hi ha d'haver per incentivar les noves veus literàries.     
         
Joan Pinyol: durant anys era l'única manera que tenia de publicar perquè les editorials eren gairebé infranquejables.

Anna: y qué opinas de los premios, has tenido un montón.      

Joan Pinyol: ara bé, res comparable amb el plaer d'escriure!    

Joan Pinyol: ja sé que sembla un tòpic, però és una necessitat real.      

Joan Pinyol: només puc escriure a les nits, quan tothom dorm.              
 
Joan Pinyol: hi ha històries que només es poden explicar en un microconte!    

Joan Pinyol: i aleshores el treballo tant com puc i en el temps que puc.         
      
Joan Pinyol: tu l'has clavat, Susana... La idea marca el gènere! 

Joan Pinyol: va ser apassionant descobrir el seu estil literari.    

Susana: Jo el que veig en mirar la teva obra és un gran treballador, has publicat molt! Com distribueixes el temps? Prioritzes algun gènere (per curiositat intel·lectual o experimental) , o dones prioritat a la idea, que ja marca el gènere?              

Joan Pinyol: també en l'art de la microliteratura.            

Joan Pinyol: he fet diversos estudis sobre la seva obra i m'hi sento molt unit.  

Joan Pinyol: vaig llegir tota la seva obra i sempre l'he considerat molt. 

Joan Pinyol: des d'aleshores em va marcar molt aquesta experiència. 

Joan Pinyol: i va llegir-me els meus primers contes.      

Anna: Ahora entiendo hasta donde llega tu admiración por Calders.    

Joan Pinyol: en aquelles cartes em va animar a escriure molt.  

Joan Pinyol: el meu primer llibre, Balancí d'onades (1994) havia de portar un pròleg seu però es va morir el juliol d'aquell any i al final el vaig fer jo dedicat a ell.          

Joan Pinyol: això em va animar i em va canviar la vida del tot.   

Joan Pinyol: jo era un adolescent que va gosar escriure-li una carta i vam estar deu anys escrivint-nos cartes. 

Joan Pinyol: Sí, tot va començar a partir d'una relació epistolar amb Pere Calders.      
   
Microbiblioteca: La teva relació amb en Pere Calders? Ens en parles?  

Joan Pinyol: sigueu crítics!         

Joan Pinyol: com els heu trobat els meus textos?          

Joan Pinyol: sóc professor de literatura catalana però miro que això no em limiti a l'hora de sentir el plaer de llegir bons textos.

Anna: sí, sí una revolución, unidos no seremos jamás vencidos, buena idea.    

Joan Pinyol: Sovint llegeixo antologies del gènere que s'han publicat en llocs com Argentina, Mèxic...

Joan Pinyol: els microcontistes haurem de fer la revolució.

Anna: Estás muy marcado por la literatura catalana, has citado a Jordi Masó, conoces, que te pueda interesar, autores en castellano?     
   
Joan Pinyol: Els n'he parlat però no en volen saber res... no s'atreveixen.        
  
Microbiblioteca: Tu, que has editat en editorials "potents", els hi has proposat mai algun llibre de microrelats?             

Joan Pinyol: L'edició no ho és tot, però al microconte se'l maltracta especialment.    
    
Anna: siempre con los problemas de la edición.         
     
Joan Pinyol: van sortint amb comptagotes com si no es creguessin del tot aquerst petit gran gènere. 

Joan Pinyol: em refereixo a la nul·la valentia dels editors a publicar-ne reculls.

Joan Pinyol: A nivell creatiu l'estat és bo, i van sortint noves veus molt interessants, com ara el Jordi Masó, entre d'altres. Però a nivell de repercussió l'estat és més aviat pobre.            
   
Microbiblioteca: O els escriptors/es sou més illes solitàries que us visiteu molt de tant en tant?            
 
Microbiblioteca: ... sense caure en comparacions, creus que gaudeix de "bona salut" o "empenta"?   

Microbiblioteca: Quan vulguis. Quin creus que és l'estat en general del gènere microrelat o microconte en català? ... 

Susana: Bones vibracions.        
  
Joan Pinyol: és a la casa on va néixer el meu besavi.     

Joan Pinyol: sí, a Capellades, on visc.    

Joan Pinyol: Ara mateix treballo en una novel·la que em demana més hores de les que tinc.   

Anna: a Capellades.      

Joan Pinyol: en una altra casa del poble, per poder-hi anar a crear sense interferències de "Vull que em posis la Pepa Pig!"

Joan Pinyol: però m'estic construint un refugi literari.  

Joan Pinyol: Ara mateix tinc un microhorari obligat perquè tinc dos petits a casa i no escric totes les hores que voldria.               

Joan Pinyol: Ha estat una bona experiència sobretot perquè l'he acompanyada de sessions de contacontes a partir del meu conte en les quals he vist com reaccionen els nens i les nenes davant la trama.         
     
Joan Pinyol: Està sent molt bona, però és com entrar en una altra dimensió. Els nens i les nenes són molt directes i la veu narrativa dels contes ha de ser també molt precisa.      

Anna: antes te preguntaba qué disciplina de trabajo sigues, empleas muchas horas.    

Susana: Com ha estat la teva experiència en literatura infantil? Em refereixo a "En ventilat i l'espantall"...        

Joan Pinyol: I una bona dosi d'imaginació.        
  
Joan Pinyol: escriure demana passió i treball.   

Anna: Molt bé.

Joan Pinyol: creu en tu i omple el món de paraules teves!         

Joan Pinyol: escriu sobre el que t'apassioni i entrega-t'hi en cos i en ànima.      

Joan Pinyol: els límits es poden posar després però no en el moment de crear.         
     
Joan Pinyol: La principal recomanació, Anna, és que et deixis portar per la passió d'escriure i que no posis cap límit a la teva creativitat mai.

Joan Pinyol: a no ser que ens referim a imitacions barroeres.   

Joan Pinyol: No me la imagino la paraula en to pejoratiu...      
   
Microbiblioteca: ... esdevenint afalagador pels qui els hi agrada l'estil d'en Calders.      

Anna: Y si te pido una recomendación , (me siento principiante), qué es lo primero que me dirías?      

Microbiblioteca: ... per una banda en to pejoratiu però tanmateix ...   

Joan Pinyol: Això de Calderejar demostra la petjada que va deixar en la nostra literatura.         

Joan Pinyol: en un text tan breu podem fer molts poliments.  

Microbiblioteca: Comentant en un xat d'una sessió anterior va sortir el verb "Calderejar" en relació a l'estil d'escriptors iescriptores del gènere en català...       
 
Joan Pinyol: Anna, la tècnica és sempre escriure i reescriure... revisar, corregir, retocar...   
      
Joan Pinyol: em refereixo a crear-los... Ara bé, per gaudir-los entre tots són increïbles!          
   
Joan Pinyol: Pot funcionar però no de manera majoritària.        

Joan Pinyol: Sí, és veritat. Es creu que com que són directes i usen poques paraules, el gènere els encaixarà d'allò més... Però cal explicar molt bé els recursos dels microcontes.         
    
Microbiblioteca: ... a tu, com a professor de secundària, creus que funciona? millor? pitjor? diferent?

Joan Pinyol: Hi ha una frase que m'encanta i que afegeixo en tots els meus reculls de microcontes : "No he estat més breu perquè no he tingut temps".    

Microbiblioteca: En varis llibres i tallers hi ha una corrent que s'inclina per apropar l'escriptura als adolescents, sobretot, a partir del microconte, ...            
 
Anna: qué disciplina de trabajo sigues, empleas muchas horas, dejas reposar el texto y vuelves, retocas, borras...      

Joan Pinyol: sovint faig projeccions de microcontes i els comentem.    

Joan Pinyol: a base d'escriure molt i retallar encara més.      
      
Joan Pinyol: sí! Però sempre els explico que el microconte es practica quan es dominen les tècniques narratives més bàsiques. Vull dir que no són provatures de contes... vénen després de dominar la tècnica del conte .

Susana: Portes el microrelat a classe, als teus alumnes?        
     
Joan Pinyol: I tots els autors sudamericans i centreamericans que han conreat el gènere a partir de Montserroso.       

Joan Pinyol: Sobretot Pere Calders. Però en els microcontes el ventall és molt ampli... Jaume Cabré...               

Microbiblioteca: I les teves influències literàries, siguin del gènere o no?        
   
Joan Pinyol: sí, una impressió del món exterior em reclama l'atenció literària i treballo en la forma fins que trobo la millor.             
  
Joan Pinyol: els microcontes em van seduir des del primer moment... són tan eficaços!        
     
Anna: Qué sistema empleas al escribir: surge una idea y la trabajas o...              

Anna: quise decir, y disculpar, con x...  

Anna: cox, eh, con x jajajaja     

Joan Pinyol: Jo els vaig descobrir en els contes de llibres de contes de Calders i em van fascinar.    
       
Anna: oh gracias eres muy amable, soy una fan de tus textículos.        
   
Joan Pinyol: Tu ho has dit, va a modes.

Joan Pinyol: I un que li dedico a l'Anna.... Textículos!    

Joan Pinyol: també n'hi ha que parlen de contes sintètics, minificcions, mionicontes, contes brevíssims, instantanis, contes en miniatura, microcòsmics, relats lil·liputencs,...         
  
Microbiblioteca: Quan vas començar a escriure i a escriure microcontes, alguna guspira o moment decisiu per començar a ser o sentir-te que series escriptor?     

Anna: Tal vez , en los últimos tiempos esté más de moda microrrelatos.    
       
Joan Pinyol: Calders els anomenava contes breus, el Llorenç Villalonga, contes blancs...

Joan Pinyol: Hi ha tantes denominacions com autors que els conreen... en voleu unes quantes?    
       
Joan Pinyol: Des de sempre he optat per la paraula microconte, però això és molt subjectiu.  

Susana: I prefereixes el terme microrelat o microconte, per definir-les?

Joan Pinyol: Hi ha trames que en poques paraules ens fan anar molt i molt lluny.    
      
Anna: jajajajaja me lo he ganado, gracias.       
   
Joan Pinyol: Perquè hi ha històries que demanen aquesta forma.        
 
Microbiblioteca: Disparem primer per trencar el gel. Joan, perquè escriure microrelat o microconte?  

Susana: Jo crec que l'Anna és membre d'honor d'aquest club i pot demanar el que vulgui!       

Anna: Gracias. 

Microbiblioteca: Per nosaltres com prefereixis Anna.   

Joan Pinyol: Per mi cap problema!         

Anna: Demano escriure en castellà, si us plau jejeje.    

Joan Pinyol: Hola a tots i a totes!          
  
Microbiblioteca: Benvinguda Anna!      

Susana: Hola Anna!       

Microbiblioteca: Moltes gràcies per estar aquí avui amb nosaltres Joan.      
       
Joan Pinyol: Un macroplaer!     

Anna: Bona nit a tothom.           

Joan Pinyol: Serà un plaer!        

Microbiblioteca: Hola Susana! Al rellotge de l'ordinador de la Biblioteca ja són les nou.        
       
Susana: Bona nit!           

Microbiblioteca: Esperem a la Susana i comencem!       

Microbiblioteca: Hola Joan!       

Joan Pinyol: A punt!   


Microbiblioteca: Bona nit. D'aquí cinc minuts comencem el xat amb l'escriptor Joan Pinyol.

 

Microclub de Lectura

Facebook Microclub

Amb la col·laboració de: