*Transcripció del xat amb l'escriptor Toni Sala del passat dimecres 22/10.
La transcripció és a la inversa, s'ha de començar des de baix cap a dalt.
Microbiblioteca: Són les 22:00 donem el xat per acabat. En
podreu consultar la transcripció al blog del Microclub. Merci!
Microbiblioteca: Moltes gràcies Susana per la conducció de
la sessió d'octubre i moltes gràcies Toni per la teva col·laboració amb el Microclub.
Bona nit a tots i totes!
Microbiblioteca: Moltes gràcies Sandra, Iona i Ferran.
Poquets però ben avinguts. Estigueu atents al Facebook del Microclub pel
sorteig del val en llibres que farem entre els participants del Microclub i el
xat.
Sandra: Bona nit!
toni sala: Moltes gràcies a vosaltres. M'ho he passat molt
bé. Endavant amb el club i no abandoneu l'escriptura!
Ferran: Moltes gràcies, jo també. Aniré a buscar el teu
assaig sobre el Pujol, Toni. Bona nit!
Susana: Bona nit i moltes gràcies!
Sandra: Moltes gràcies!
toni sala: Sí, suposo que per això hi ha una tendència a
abandonar-los. Però el mateix deu passar amb els aforismes, també.
Iona: L'he trobat molt interessant. Gràcies!
Microbiblioteca: Realment, el temps passa ràpid, ens queden
4 minuts de xat. Si voleu fer algun altre comentari final.
Sandra: que acabin sent com petits fòssils dins d'una gota
d'ambre
Susana: No em mullaré gaire: més difícil del que creu el
públic general, i més fàcil del que pensa l'escriptor que s'hi posa en plan
seriós.
toni sala: Per cert, ara amb el Twitter el microrelat està
molt vigent.
toni sala: I la Susanna què hi diu, de l'escriptura de
microrelats? És difícil o fàcil, respecte d'altres gèneres?
toni sala: No ho sé, saps, els criteris per valorar una peça
literària són molt dificils. En qualsevol cas, l'autoexigència sempre és útil.
D'idees bones no estic gaire segur que n'hi hagi, ja tot està inventat... Més
que bones o males idees, jo recomano intensitat.
Microbiblioteca: La Susana és escriptora de microrelats. I
fantàstica.
Ferran: Bueno, perquè sí, d'aficionat. Costa molt fer servir
un bon llenguatge i sobretot bones idees per explicar
Sandra: Jo algunque m'ha agradat, per la sensació de domini
que dona una cosa petita, on sembla ques pots fer encaixar les peces, però crec
que em falta la llibertat de l'esbos que parles
toni sala: I per què, dolent? Ho saps?
Ferran: Jo algun, pero dolent dolent...
toni sala: Hahaha, Ferran, no... Gens pujolista, però no és
fàcil, en aquest país.
Ferran: I a tall de broma, et podem considerar pujolista? Je
je
toni sala: Vosaltres n'heu escrit, de microrelats?
toni sala: Però dominar l'art de l'esbós és molt i molt i
molt difícil.
toni sala: Per exemple, Philip Roth, el gran novel·lista, va
acabar fent llibrets de cent i poques pàgines. I són molt bons.
toni sala: El microrelat és molt difícil perquè demana molt
de control. Llavors costa molt de distanciar-se'n. Demana una certa
inconsciència, que em sembla que és més fàcil de trobar en els que comencen.
Però mai se sap.
toni sala: Ferran, no ho sé. Ara per ara diria que no.
Segurament pel que he dit abans, perquè em sento més còmode amb una escriptura
més deslligada i perquè un microrelat el pots incloure fàcilment en un
paràgraf, quan ve a tomb.
toni sala: L'únic consell que us donaria és que ho
publiciteu més. No sé com, però això no té perquè ser exclusiu dels vostres
usuaris, vull dir que si en féssiu difusió segur que s'hi apuntaria gent (no em
preguntis com es fa difusió perquè no en tinc ni idea, només sé que el que heu
muntat és molt interessant i molt pràctic i molt atractiu.)
Ferran: I ten spensat escriure més microrelats??
toni sala: Home, el microclub aquest ho he trobat una idea
formidable. Sobretot l'ús que feu del FB. Això és molt brillant.
Microbiblioteca: Nostre i vostre.
toni sala: Sí, ben vist, potser en la ficció sigui on més
podem realitzar-ho.
Microbiblioteca: Tinc entès que dirigeixes clubs o grups de
lectura en biblioteques, com escriptor i conductor de clubs, algun consell pel
nostre Microclub?
Sandra: només en la ficció
toni sala: Llàstima que no es pugui.
toni sala: I suposo que no ho canviaríem per res.
toni sala: Suposo que tots voldríem repetir el que recordem
com a bo. Vaja, jo m'hi apuntaria ara mateix.
toni sala: Aquesta impossibilitat de tornar a viure un temps
passat... Això és molt real...
toni sala: I els noms dels alumnes també són autèntics.
toni sala: I tant que existia. Un dels millors mestres,
segurament el millor mestre que he tingut mai. A tercer d'EGB.
Ferran: El microrelat que m'ha encantat és el de l'escola
(ara me l'estava rellegint), existeix o existia el sr. Masferrer?
toni sala: Hahha, ostres, és una pregunta difícil tenint
present el que t'he dit abans... Això és com muntar a cavall. T'hi enfiles i
llavors mires d'anar allà on vols. Però el cavall fa de les seves... No, no
tinc cap tema al cap ara mateix. Encara estic buidant-lo del cas Pujol...
Susana: Hi ha algun tema que et volti ara pel cap? (pregunta
capciosa per preguntar-te què estàs escrivint)
toni sala: I una mica Calders també. Són maneres d'entendre
el món.
toni sala: És clar, perquè Lichtenberg (aquest cop ho he
escrit bé!) era un il·lustrat...
Microbiblioteca: Molt s'hi assembla.
Susana: De fet l'aforisme no conté narrativitat, no hauria
de ser considerat microrelat...
toni sala: Sembla Calders.
toni sala: Això es del segle XVIII. No és un microrelat,
també?
toni sala: "L'única cosa masculina que posseia no la
podia mostrar per motius de decència".
toni sala: Ara per exemple. Un aforisme. Un aforisme de
Liechtenbert. Això no és un microrelat? Espera, que te'l copio:
toni sala: Però tampoc és una gran resposta, perquè ja et
dic que em costa molt distingir gèneres...
toni sala: Si em preguntes, però, en quin gènere em sento
més còmode, la resposta és "en el que s'adeqüi millor a allò que vull
dir".
toni sala: Depèn del moment, i segurament depèn del tema.
Cada cosa que vols dir et demana una manera de dir-ho, però hi ha allò que deia
abans, que és que la forma i el fons van barrejats, i que quan vols escriure
segons què, això et demana una manera de dir-ho; al mateix temps, una manera de
dir et porta a dir unes determinades coses. Per això és tan important la
precisió, perquè si no ets precís no podràs pensar precisament, i si no penses
amb precisió tampoc podràs escriure així. És el problema dels mals escriptors,
i el dels mals lectors també; aquesta imprecisió que dic.
Microbiblioteca: La teva bibliografia és bastant eclèctica,
ja has dit que no t'enquadres ne cap gènere quan escrius, però, et sents més
còmode en algun d'ells? Ficció, no ficció, novel·la?
toni sala: L'Altra Editorial.
Iona: A quina editorial?
toni sala: Un cas com un cabàs, per cert. En Calders també
n'hauria fet una novel·la ben divertida.
toni sala: Em sembla que arriba a les llibreries aquesta
setmana. Es diu "El cas Pujol".
Ferran: Està publicat aquest assaig?
toni sala: I em sembla que és del millor que hi ha al llibre,
aquest somni. Del que més defineix el que vull dir-hi.
toni sala: Això d'escriure sobre somnis també és molt
interessant. Jo ara he publicat un llibre que sembla d'un realisme extrem - un
assaig sobre en Pujol - i en un moment donat hi vaig incloure un somni.
toni sala: I mira que ell escrivia d'ovnis i de coses
estranyes.
toni sala: Això ja ho deia en Calders, també: deia, tot el
que escric m'ha passat.
toni sala: Sí, és clar, només es pot treballar amb
experiències pròpies.
toni sala: Gràcies, Ferran.
Ferran: Hola Toni, reconec que no havia llegit res teu i
m'han agradat molt els teus microrelats. Alguns semblen que siguin experiències
pròpies, coses que, encara que extremes t'hagin passat semblants o les hagis
viscut, somiat..., sí?
Iona: Que interessant això del jardí japonès, no ho sabia...
Això que estigui viu. És com si veiéssim el caràcter humà del text...
toni sala: (El mínim i el màxim hahaha)
toni sala: Sona molt gros, però el mínim que se li pot
demanar a un text és que sigui lliure.
toni sala: Sí, el pitjor que pot passar en qualsevol art és
matar l'espontaneïtat, jo diria.
toni sala: Llavors estic del tot d'acord amb tu, Sandra.
Sandra: ho dic perquè en el jardi japonés es perfecte, quan
s'hi afegeix alguna cosa que trenqui justament la simetria, un punt de
imprfecció, i com dius, de vida
Microbiblioteca: Hola Ferran, benvingut!
toni sala: Hola Ferran.
toni sala: El perill dels microrelats és que no matis el
text, que no l'ofeguis. Potser al final han de ser més imperfectes,
paradoxalment, perquè tendiríem a pensar que com més curt més perfecte ha de
ser.
Ferran: Hola bona nit!
toni sala: Els jardins zen... No ho sé, no els conec gaire.
Però el que té de bo un jardí, per mi, és que estigui viu.
Sandra: com els jardins zen japonesos?
toni sala: La veritat és que cada vegada més m'agrada que la
precisió tingui també fils desfets. És com el modista que deia allò de "la
arruga es bella". Els defectes, cada vegada em sembla més que els defectes
són els encerts de l'art.
toni sala: Doncs mira, podria ser. No pas d'una manera
deliberada, eh, però és possible que a mesura que vas agafant confiança ja no
tens aquesta necessitat que la Iona apuntava del control sobre el text, de la
correcció obsessiva que el microrelat permet tan bé.
Microbiblioteca: Molts escriptors de microrelats i conte
curt acaben escribint posteriorment novel·la. Tu Toni vas començar a publicar
amb aquests dos llibres de microrelats i contes presentats al Microclub; és el
teu cas també que el microrelat i el conte curt és un pont, un camí, cap a
obres més extenses?
toni sala: Fa molts anys d'aquests contes, haig de dir.
toni sala: Ara cada vegada corregeixo menys, confio que
sigui perquè n'he après...
Iona: Sí, és veritat...
toni sala: I sí, corregia molt els contes...
toni sala : Gràcies, Iona. Mira, per mi la literatura - com
la pintura o la música o l'art que sigui - és bàsicament precisió. És el que li
demanaríem a un enginyer o a qualsevol professional, no? La precisió màxima.
toni sala: A part, l'originalitat és o desconeixement o
insuficiència, perquè tot ja està dit i fet.
Iona: Jo et volia preguntar sobre la llengua. Sempre en fas
un ús molt precís. El lector queda com enganxat a les frases. Corregeixes molt
els teus contes?
toni sala: No, mai. Al contrari. M'encantaria passar
desapercebut, ser com la frase d'un autor genial, m'entens, del que sigui. Fa
molta mandra l'originalitat.
Susana: Busques l'originalitat, el trencament de motlles?
toni sala: Això vol dir que per una part hi ha coses que ja
les paraules o les frases et donen fetes, però n'hi ha d'altres que vas creant
mentre ho fas. Potser comences amb una frase que et sembla que vol ser la frase
final, i aquesta frase, en realitat, es converteix en el començament. I
viceversa.
toni sala: A veure si em sabré explicar: quan escrius, per
exemple ara mateix, és com quan parles, que a mesura que vas dient vas creant.
Sandra: ok
toni sala: Sandra, és molt difícil de contestar, això,
perquè el pensament i la manera d'expressar-lo van junts.
toni sala: Hola Iona.
toni sala: Això té a veure amb l'experimentació del Grup de
Sabadell, i amb un paio que rondava per allà i que també té microrelats, en
forma de poema, i que es deia Josep Carner.
Microbiblioteca: Hola Iona, benvinguda!
Sandra: Hola Toni, no sé molt bé com va això, la meva
pregunta és, ¿quan escrius relats breus és perquè tens una cosa a dir que creus
que funcionarà millor en aquest format, o primer et planteges fer relats breus
i després busques què dir?
Iona: Hola!
toni sala: Calders és tota una visió del món, civilitzada i
sense manies; per això es va permetre fer aquells relats tan breus.
toni sala: Sí, segur que Calders m'ha influït, i tant, però
no només en el gènere del microrelat.
Sandra: Hola!
toni sala: Fa dos anys: centenari del naixement.
Microbiblioteca: ... i també n'has realitzat algun estudi o
adaptació. Alguna influència seva a l'hora d'escriure textos breus come els
d'Entomologia o Bones notícies?
toni sala: Ah, sí, això va ser l'any passat, em sembla, o fa
dos anys, no controlo gaire el temps, en motiu d'algun aniversari...
Sandra: Hola Toni, quan escrius relats breus, es perquè vols
parlar d'alguancosa i creus que funcionarà millor així, o et planteges fer
alguna cosa breu i després busques el tema?
Microbiblioteca: Bussejant per biblioteques i per la xarxa
vàrem veure que realitzaves conferències sobre la figura d'en Pere Calders...
toni sala: Però ni així.
toni sala: A banda de les observacions òbvies de la mida, és
clar.
toni sala: Tampoc tinc gaire clar què és un microrelat, com
no tinc gaire clars els gèneres: què és novel·la, què és conte, què és poesia.
Microbiblioteca: Hola Sandra, benvinguda!
toni sala: Hola Sandra.
toni sala: I la veritat és que és un gènere que no m'ha
tornat a sortir sinó molt rarament, potser posat a dintre d'alguna narració
llarga...
Sandra: Hola
Susana: Els teus relats són diferents al que es llegeix
habitualment, no busquen la sorpresa fàcil (molt habitual en el microrelat però
també en les narrcions més llargues). A banda d'axiò, et planteges
l'originalitat en escriure?
toni sala: De fet, els llibres que inclouen aquests relats
també contenen narracions més llargues, més corrents.
toni sala: No, de cap manera.
Microbiblioteca: Primer de tot, i pregunta obligada des de
La Microbiblioteca. Quan escrius relats breus o hiperbreus o fas pensant que
escrius dins del que alguns experts anomenen el quart gènere narratiu, el
microrelat?
toni sala: Gràcies.
Susana: Hola Toni. Ha estat un plaer llegir-te i haver de
seleccionar els textos, una tasca realment difícil perquè hi havia molts
candidats a la seducció...
Microbiblioteca: Doncs anem començant nosaltres.
Microbiblioteca: Anem esperant que es connectin participants
del Microclub, i si no nosaltres mateixos et comencem a fer preguntes.
toni sala: Encantat de la vida.
Microbiblioteca: Benvingut Toni! I moltes gràcies per ser
aquí!
toni sala: Hola.
Microbiblioteca: Hola Susana! Benvinguda!, en el nostre
rellotge falten uns minuts per les nou del vespre. Esperem que es connecti el
Toni i anem començant.
Susana: Hola!
Microbiblioteca: Hola! A les 21 hores comecem la sessió de
xat amb en Toni Sala.
